El nom de Lloseta és de procedència incerta. Hi ha diferents teories. Per una part es pensa que podría ser una mescla del terme llatí “laus” (lloança) i el grec “eta” (castell). Una altra versió apunta a que Lloseta hauria derivat del mosàrab “llosada” o llosa en el seu orígen.
Els primers vestigis d’ocupació humana de Lloseta es remunten a les èpoques pretalaiòtica i talaiòtica. A Lloseta trobam cinc jaciments, quatre coves d’enterrament i un recinte fortificat corresponents a aquestes cultures.
Passaren per Mallorca els romans, els vàndals, els bizantins i finalment els àrabs pero poc o res se sap històricament d’aquestes dominacions.
La vertadera història del municipi comença amb la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I el 1229. Lloseta formava part del districte musulmà de Qanarosa que en el repartiment posterior a la conquesta va correspondre a Guillem de Montcada, vescomte de Bearn.
A la mort d’aquest la seva dona va lliurar les posesions a Arnau Togores, amb la obligació de mantenir a cadascuna de les finques i terres dos cavallers armats per a la seva defensa.
En aquells temps el poble tal i com es coneix no existia i havia dos nuclis de població, un era Lloseta més petit i el segon era Aiamans més important. Tots dos varen dependre durant segles de la veina localitat de Binissalem.
Del cadastre de 1578, sabem que, a Lloseta i Aiamans, hi ha tres possessions Lloseta, Son Pelai i s’Estorell-, una cavalleria -propietat de Lluís Togores- i vuitanta propietats cases i terra. Les famílies més poderoses eren aleshores els Baile, Martí, Prats, Miquel i Ramon de Son Ramon.
El 1634 el rei Felip III per compensar les ajudes donades pels senyors de Togores a la Corona, els va nomenar barons de Lloseta i comptes d’Aiamans amb dret d’aministrar la justicia civil i criminal a tot el terme.
Va ser en el segle XVII que va començar a creixer la població per arribar a superar els 300 habitants. A la Guerra de Successió Espanyola, el Regne de Mallorca, i per tant Lloseta, va tenir una important actuació. D’un costat, el comte d’Aiamans, Miquel Joan Ballester Togores, participa activament a favor del bàndol borbònic.
De I’altra banda, se sap que vint llosetins, juntament amb els homes enviats per Binissalem, participaren per ordre del virrei en la defensa de la costa de sa Porrassa i Santa Ponça, preveient el desembarcament de les tropes de Felip V. Amb la nova administració borbònica, els comtes d’Aiamans passaren a tenir un fort protagonisme com a regidors de l’Ajuntament de Palma, creat el 1 718.
Va ser en el segle XIX quan Lloseta es va convertir a la fí en municipi independent assolint la independència de Binissalem el 1812 amb llorenç Catalá com a primer batle de la seva història.
Una altra fita important per al poble va ser l’arribada del tren amb la instal·lació de la línea de ferrocarril Palma-lnca, el 1875. Això va suposar una millora imporant per al seu desenvolupament industrial. D’un sistema agrari es va pasar a una economia basada en la mineria i posteriorment en la indústria del calçat.
Ja com a municipi autònom, Lloseta va viure, a les primeres dècades del segle XX, les manifestacions del moviment obrer.
Durant la II República es va mantenir un domini dels partits de dreta, malgrat que el consistori elegit el 1931 fou derogat pel Governació civil a petició d´un grup de llosetins.
Amb I’esclafit de la Guerra Civil, dels lIosetins que hi prengueren part hi hagué nou morts. A Lloseta s’organitzaren les milícies i, a petició daquestes, fou anomenat secretari de l’Ajuntament Abdon Homar. A més, s’anomena una nova comissió gestora encapçalada pel falangista Joan Mut Jaume.
A la segona meitat del segle XX el poble va experimentar una profunda transformació amb un important creixement demogràfic derivat del bon funcionament de l’economia local i també de la proximitat amb la capital de la comarca, Inca.
Aquest increment poblacional va provocar la urbanització de nous espais i l’actual trama de configuració urbana. Amb tot Lloseta manté un casc urbà consolidat i envoltat de natura.