Ocupa una extensió aproximada d’uns 15.200 metres quadrats i està rodejat per uns grans jardins tancats. Fou durant molt de temps I’antic casal deis comtes d’Aiamans i barons de Lloseta. Amb els segles va patir successives reformes i, de fet, actualment no es conserva res de I’edifici primitiu. Tampoc no existeixen documents gratics, referents al palau, anteriors a la reforma que es va realitzar al final del segle XIX.

L’antic edifici tíngué una gran importancia a causa de la seva funció com a seu administrativa o judicial del senyoriu.

De fet, albergava I’antiga possessió de Son Togores, la desmembració de la qual, a la segona meitat del segle XX, donà lIoc a diversos processos d’urbanització i explica la localització urbana d’aquest palau.

Ja en el segle XX, i com a propietat de la família March, es va realitzar (1940) una reforma interior, tot i que es mantingueren algunes de les obres artístiques que quedaven de I’anterior propietari Maria Gual i de Togores, comte d’Aiamans.

La família March contribuí a aquesta reforma amb part de la seva col.lecció artística. Serà en aquesta època quan tindrà lIoc la reforma i reconstrucció d’una nova façana i dels actuals jardins, sota la direcció de I’arquitecte Gabriel Alomar.

La família March va vendre la propietat l’any 1975 a la societat Lloseta SA. Actualment és habitat i s’utilitza per fer-hi actes culturals.

L’octubre de 1988, fou declarat Bé d’ Interès Cultural. Posteriorment, i ja en la dècada dels noranta, ha patit una darrera transformació que consisteix en l’eliminació del mur que tancava l’exterior del Palau, deixant a la vista els jardins interiors.